Relacions de qualitat, una dansa entre els límits i l'aprenentatge significatiu

Entrenant les relacions interpersonals entre el grups d'iguals, a través del joc i dinàmiques vivencials significatives s'estableixen fils d'experiències que alimenten les relacions. Ja sigui a l'inici de les classes i al tancament d'aquestes com en hores de tutoria a l'escola o institut, com quan ens llevem pel matí i cada dia ens dediquem una estoneta de 10min a dir-nos bon dia amb el nostre fill/a (tingui l'edat que tingui), amb un joc o fent quelcom simbòlic, posant-nos un nas de pallasso per començar el dia amb humor, cantant una cançó o inventant-nos un conte descrivint allò que ens agradaria que ens passés durant la setmana. El més important de tot és crear moments significatius, en format ritual o coreogràfic cada dia per promoure relacions de qualitat entre els adults i els infants.
Podem fer-ho de moltes maneres, tot i que jo en sóc molt partidària de dues, la imaginació i l'humor.
Posant en pràctica la resolució creativa de conflictes a través d'exercicis d'imaginació i compartint recursos personals.
Fomentant l'estima cap a un mateix i cap al grup.
Evitant els càstigs  i convertir-los en habilitats de reparació inmediates. 
Entendre que potser una conducta agressiva d'un infant, significa que necessita aprendre a acceptar un NO per resposta o bé hagi d'aprendre a verbalitzar i posar paraules al seu enuig.
Diferenciar quan diguem "estàs aprenent, entenc que això no ho sabies" o bé "t'has equivocat" i potser tampoc ho sabia, llavors no és una equivocació sinó una experiència que condueix a un aprenentatge. En canvi, si l'infant ja coneix que allò no pot fer-ho sí es converteix en error, s'hi suma la conseqüència i alhora aprenentatge.
Evitar avisos i repeticions per evitar que els infants desconnectin del què els diem i evitar conductes d'omissió. És molt més efectiu un missatge clar, amb una mirada atenta i una actitud ferma que transmet seguretat que entrar en un "disc ratllat" que transmet una actitud permissiva o de confusió.
Crear punts de referència clars, és a dir, límits clars especialment a les zones de joc dels espais exteriors, al pati, al parc... on sovint s'esdevenen situacions de conflicte que no totes podem controlar.
Les accions, els fets, defineixen les nostres normes. Això significa que siguem coherents amb el què diguem i fem.
Seguim reflexionant, continuem amb l'aprenentatge de donar missatges més clars i menys confusos i sobretot, acabem les frases, que aquest detall també dóna seguretat i informació més detallada. "Això no es pot fer" no és el mateix que dir "no vull que facis..." (acció determinada).

Autora: Dari Muñoz

                           

Dari Muñoz Maurici
infodarimunoz@gmail.com
Instagram: @dari.artconviure
Facebook: DARI convivència emocional i teràpia del joc
tlf: 693 916 215